El passat mes de maig, els Dansaires del Penedès vam tornar a fer un vol transatlàntic que ens portaria a Brasil. Fa molts anys que la colla remenava l’opció d’anar al Brasil, per tenir l’oportunitat de ballar una sardana als peus del majestuós Crist Redemptor.

Així doncs, una comitiva d’unes quaranta persones es va embarcar amb la colla per realitzar un viatge de dotze dies, dels quals una vintena va fer una extensió de tres dies a Manaus, capital de l’estat de l’Amazones.

Un passeig afortunat per Rio de Janeiro

Els dansaires, acompanyats del nombrós grup que van viatjar a Brasil, vam començar la nostra aventura tot just a la ciutat de Rio de Janeiro, com no podia ser d’altra manera. El primer dia a la ciutat passava per conèixer i passejar per les espectaculars platges d’Ipanema o Copacabana, on alguns valents van decidir capbussar-se en aquelles aigües de fortes corrents i onades no pas petites, un passeig pels carrers d’una ciutat on destaca l’alegria de la gent, l’oportunitat de veure l’històric estadi de Maracaná i la visita obligada a una de les set meravelles del món, el Crist Redemptor. Situat a 713 metres d’altura i des d’on es pot apreciar una panoràmica increïble de tota la ciutat. De fet, no va estar exempta de l'anècdota particular que sempre acompanya a la colla en les seves aventures. Aquesta vegada vam enxampar un temps nuvolat durant els dies que van estar a Rio de Janeiro i tots estàvem nerviosos perquè si no desapareixien aquells núvols, des de dalt no es podria apreciar ni realitzar una bona fotografia del Crist amb la ciutat als seus peus. Per sort, just aquell matí, a punt per marxar, va començar a sortir el sol i durant tot el trajecte incloent la visita, la sardana que vàrem ballar amb el públic d’arreu del món i la tornada va estar present. Per aquest motiu, ens podem considerar d’allò més afortunats.

Els Dansaires del Penedès ballant als peus del Crist Redemptor.

El segon dia, en canvi, va ser molt diferent. Vam visitar el famós Paõ de Açúcar, pujant pel telefèric fins al cim, des d’on es pot gaudir des de gairebé 400 metres d’altura d’una panoràmica de tota la famosa Bahia de Guanamara, declarada patrimoni de la humanitat l’any 2012. Seguit, també vam conèixer el mític sambodrom on desfilen les grans escoles de samba durant el conegut carnaval i vam dinar a un dels cafès més bonics del món, situat al centre històric de Rio de Janeiro, la confiteria Colombo.

La colla al Paõ de Açúcar, amb la platja de Copacapana a l’esquena.

El darrer dia, donant per acabada ja l’aventura en aquella ciutat, vam visitar el bosc urbà més gran del món amb gairebé 4.000 hectàrees d’extensió. És considerat com a reserva de la biosfera per la UNESCO, ja que ajuda a preservar la ciutat de la contaminació, desastres naturals o inundacions. Un terreny immens on el grup va poder fotografiar-se al complet en uns dels paisatges de grans dimensions de dins del bosc. També hi habiten un ampli nombre d'espècies tant de flora com de fauna, de les quals van rebre una explicació detallada per part dels guies. Fins i tot van poder veure algunes espècies animals!!

Ballant sardanes amb el Paõ de Açúcar de fons.

L'espectacular "Garganta del Diablo"

El dia posterior d’arribar a Foz do Iguaçu, coneguda per situar-se al límit fronterer amb Argentina i Paraguai, la visita prevista per aquell dia ens portaria a una de les set meravelles del món modern, les Cascades d’Iguaçu, considerades per la UNESCO patrimoni mundial de la humanitat. Vam travessar la frontera des de Brasil fins a Argentina per gaudir de les impressionants vistes de la Garganta del Diablo. Per arribar-hi, vam haver d’agafar un tren ecològic preparat per les condicions naturals de la zona i creuar una passarel·la que permetia fotografiar paisatges d’allò més tropicals i animals de la zona. De fet, alguns animals ja estan habituats a la presència de la gent i aprofiten per apropar-se a menjar tot allò que els hi caigui entre les mans deixant-se fotografiar.

Imatge_4: Alguns membres de la colla a la Garganta del Diablo

Després d’una caminada de 30 minuts plens de curiositats i paisatges, la gent va haver de preparar-se i tapar-se amb impermeables, protegint els dispositius abans d’endinsar-se al mirador. A partir d’aquell moment, la colla va poder gaudir d’unes increïbles vistes a les cataractes on ningú va perdre l’oportunitat de fotografiar-se i tenir un record per la posteritat d’aquell indret. Seguidament, es va realitzar una ruta per les passarel·les de la zona on es va poder apreciar petits punts molt concrets des d’on es veien diferents perspectives de la bellesa natural de la zona, les quals donaven la possibilitat de veure les diferències del terreny,  i com avançava en el transcurs del riu l’ecosistema amb l’oportunitat de veure caimans, ocells, rèptils i d’altres durant el camí. Naturalment, com no podia ser d’altra manera vam tenir l'anècdota d’entre els assistents. Ja ens havien avisat que seguissin estrictament el camí estipulat perquè aquelles passarel·les s’assemblaven molt a un laberint. Doncs així va ser que a l’hora de dinar ens va faltar un membre i fins passats els 30 minuts no el van trobar donant tombs pel parc, fotografiant i gaudint de la vida autòctona de la natura. Per sort, tot va quedar en un ensurt.

Els Dansaires ballem una sardana a les Cascades d’Iguaçu 

Un final colorit

Entrant en la recta final del viatge, els Dansaires ens vam posar rumb a Salvador de Bahia. D’entre les seves peculiaritats, destaca el colorit de la ciutat i en general tot el seu centre històric marcat per un estil d’arquitectura colonial barroca. Així doncs, el primer dia es va basar en les visites al conegut Pelourinho, declarat patrimoni de la humanitat, el teatre de Castro Alves, el Farol de Barra o els seus històrics carrers empedrats amb les cases pintades de diferents colors que formen part de l’atractiu de la ciutat, i per descomptat, el seu estil colorit i alegre d’una ciutat de costa.

La colla i les cases acolorides del Pelourinho

Seguidament, en el segon dia en aquelles terres, l’excursió ens va dirigir fins a Praia do Forte, ubicada al nord de la ciutat. Reconeguda per les seves aigües cristal·lines, sorra blanca, rius i reserva ecològica de flora i fauna autòctona de la zona. Aquesta està situada a un antic poble marítim de pescadors que amb el transcurs dels anys s’ha convertit en una de les zones més exclusives per al turisme de Brasil per les seves característiques paradisíaques. La colla va poder visitar el projecte TAMAR, una reserva marina per a la protecció de les tortugues marines. De fet, a Brasil es troben cinc de les set espècies de tortugues que existeixen al món i va resultar ser una visita molt especial per a totes aquelles persones amants dels animals, ja que va ser d’allò més enriquidora i on van tenir l’oportunitat de conèixer per exemple l'existència de les tortugues albines i poder fer aportacions per a ajudar a mantenir la reserva.

Ballant a la sorra de Praia do Forte (Salvador de Bahia)

Jordi Moraga